Test de 20’ i sensacions

Avui aprofitant que la canalla (no la meva sinó la que va a escola) tenia festa i la pista del Camp Escolar estaria buida, he anat a fer un test per veure com estan les cames de cara a anar introduint sessions de qualitat a l’entreno.

El test tracta de fer 20’ a muerte mantenint un ritme constant al llarg de tota la prova. Se suposa que les pulsacions mitges son aproximadament l’umbral anaeròbic (UA), és a dir el punt on el cos ja no pot digerir tant àcid làctic com generen els músculs i en poca estona es té que afluixar amb aquella sensació tan agradable de cames bullint.
Aquest límit és un dels que més indica la progressió en l’entrenament, i que de fet més varia a mesura que avancem en la preparació.
Hi ha un altre test, test de Balke, que calcula el VO2 max en funció de la distancia recorreguda en 15’. Jo per aprofitar les dades també calculo el VO2max.

Avui la pista estava buida, només sis nois jugant a futbol de manera civilitzada, i sense molestar-nos mútuament hem anat fent, ells a la zona interior i jo a la pista......un plaer córrer relaxadament i només preocupat d'anar a muerte.
La pista estava humida però no ha sigut un obstacle per la prova, el cel estava totalment tapat i semblava que havia tanta humitat que caiguessin minúscules gotetes, la temperatura de 9º era quasi perfecta. Amb aquestes condicions....... a la guerra!!!

De sortida potser m’he marcat un ritme massa fort però sense passar-me i molt progressivament he afluixat (quina ironia quan m’estava morint per anar ràpid) i mantingut fins als 16’, on he tingut que esforçar-me per no afluixar i ho he aconseguit, però les pulsacions s’han disparat passant de 180-183 a anar ben aprop del 190, les màximes han sigut de 188. Al final rebentat però content perquè no pensava aguantar el ritme de 3’50’’/km tot el test.

Les dades del Test de 20’ son:

• Distancia 5220m
• Pulsacions mitges 181
• Pulsacions màximes 188
• Ritme 3’49’’/km
  

Les dades del Test de Balke son:

• Distancia 3920m
• VO2 màx 55,4 ml/kg/min
  

Resumint el UA està a 181, ara a començar a fer pujades, series de 6000m, de 2000m i a disfrutar del patiment.....GUAY!!!

Un dia d'aquestos tinc que fer una entrada amb els entrenos secrets jajaja que he anat recopilant per intentar córrer com una gasela. N'hi han que son divertits, quasi tant com durs.

Dies de motivació

En aquesta època de l’any amb poques hores de llum solar, fred, humitat, boira, i aquest any pluges, se’m fa difícil sortir a fer coses al aire lliure. Els que em coneixen ja saben de la meva predisposició a hibernar i desaparèixer fins que tornin a donar senyals de vida els arbres.
Amb aquest panorama només em queda anar fent lo que puc per mantindré la forma i fer un digne paper a la Marató de Barcelona........sí, sí, m'he inscrit juntament amb la Maria...con un par, clar que sí!!!
En aquesta època en que em dedico a pensar en futurs reptes i objectius, em passo hores i hores buscant en el meu cap alguna imatge, paraula o lo que sigui que em faci motivar-me per quan vingui el bon temps. Internet és una pou sense fons per alimentar el meu desig de fer coses noves i ja tinc unes quantes idees en que anar treballant.
Però diuen que no hi ha millor motivació que estrenar material. En l’apartat de la bici estic totalment d’acord, perquè que millor motivació que estrenar una bici nova o una suspensió o unes rodes o uns frens. En l’apartat running mai m’havia motivat amb unes sabatilles noves, però aquesta vegada ha sigut diferent, estic desitjant que pari de ploure i poder estrenar les meves Salomon XT Wings, estic somiant despert amb rutes d’infinit desnivell amb pujades aptes per rebentar el pulsòmetre, baixades infernals i un munt d’hores de disfrutar de la muntanya.....vamos que jo mateix m’adono que estic una mica boig, però es que amb aquest color tan passional qui no deixaria volar l’imaginació. I a sobre a un preu mooooolt bo 59 €.....ja no recordo quan va ser l’última vegada que vaig poder comprar unes sabatilles de córrer per menys de 60 €.

I com sembla que encara ens queden uns quants dies de pluges us deixo un enllaç a una e-revista, Internacional Mountainbike Magazine, que està molt bé per passar les estones en que el temps no ens deixa sortir a entrenar, no és el típic pdf que només és una digitalització de la versió en paper, aquesta és una revista digital en tota regla.

Experiència globeril

El títol d’avui pot donar a entendre a priori moltes coses però com que últimament està de moda lo dels preàmbuls doncs faré el meu que no vull ser menys i de pas aclareixo alguns conceptes, o no!

Preàmbul

La paraula globero, pel món mountainbiker, té diferents significats, sempre des d’una vessant despectiva tan pot ser una manera d’identifica un biker neòfit, com un que passa de portar una bici de tropecientos euros i porta una bici normaleta però que ja em té prou, com el cregut prepotent que és pensa que com més euros es gasti en bici i complement més pro és, quan en realitat només es un esclau de la moda i no sap que les cames son el secret per ser un pro i que per davant de tot sempre està la persona.
Una vegada definit globero des d’un punt de vista biker us diré que avui no parlaré de res de tot això sinó dels globos, també coneguts com pajaras, hombre del mazo, petar etc accepto a traves dels comentaris les vostres maneres d'anomenar a aquest estat que tots hem patit.
Amb això dono per acabat el meu primer preàmbul.........perquè ara que ho penso, els jocs preliminars no compten com a preàmbuls, o sí???

Fi del preàmbul

Des de fa uns dies estic començant a fer tiradetes progressivament més llargues, tot preparant una primavera i estiu molt atapeïda de coses a fer. Avui aprofitant que el fred era intens però que feia sol, i com crec que tinc avantpassats rèptils doncs si el sol escalfa la meva pell el fred no és cap problema, he sortit a fer un intent de tirada llarga corrent.
Sortint del cementiri de Gerb, per mi que ja sabia en quin estat arribaria i he pensat que seria un lloc molt adequat, doncs he pujat tot seguint els senders del Toll del Jabalí, el Cadaver, la Cadira, el Perdedor i el d’Ermitanyos i llavors per pista fins Vilanova de la Sal, on no he pogut beure a la font del poble perquè la canonada estava congelada. En aquest punt i desprès de fer un càlcul de cartutxos o també conegut com a càlcul de les forces que em quedaven i del recorregut que em quedava per davant, ja he pronosticat una petada important. Amb aquest pensament donant voltes per meu cap he continuat tot baixant a buscar els senders del Triatló i arribar a la pista de la pared de l’Os i allí l’ultima pujada del dia per arribar al sender de Sant Cristofól i baixar a Sant Llorenç de Montgai, on el pronòstic s’ha complert i amb escreix, GLOBO com feia temps que no patia. Amb aquest panorama he fet un bon glop a la font del poble per empassar-me la noticia, i amb més pena que gloria intentar arribar a la furgo. Per pista plana, i sort d’això, he anat fent cada vegada més emboirat i no meteorològicament parlant sinó que el meu cap i cos estaven emboirats, tot era difús i poc clar, trepitjava amb compte perquè no sentia bé el terreny, respirava buscant oxigen perquè les meves cames cremaven, he buscat a qualsevol racó del meu cos per trobar un gram de forces però feia temps que progressivament s’havien acabat i amb aquest percal i els abductors queixant-se de mala manera he pogut arribar al meu cementiri, la furgo.
Quan a falta de pocs metres he vist la furgo, allí al solet, per fi he pogut deixar de patir i deixar de lluitar per fer una passa més que m’aproximes a la meva meta. Feia molta estona que no somreia, més a menys des de quan he passat de riure pensant en el globo que estava apunt de pillar, a quan l’he pillat de veritat i ja no tenia ni forces per riurem de mi mateix per fer el capullo de mala manera.

Amb el temps lo que si he après és a conèixer millor el meu cos, que no els meus límits. Ara els globos no son d’aquells que et tens que parar i és literalment impossible continuar, com per exemple a Sant Alís fent la TransMontsec. Ara son també antològics però son menys aguts, vull dir que els veig venir i tot el cos comença a estalviar energia per poder arribar, com sigui però arribar. Suposo que l’experiència és un grau i com diuen la letra con sangre entra....i amb unes quantes sagnades s’aprèn a dosificar tot i que els globos quan es busquen els límits tard o d’hora apareixen.

Continuaré disfrutant dels globos que aquestos dies tinc que pillar....quines ganes tinc de tornar a pillar un altre. Com diu algú estem ben bojos.

Per últim i si encara hi ha algú llegint i que no l'ha quedat clar que és un GLOBO doncs qui millor que un Crack com el Julien Absolon per fer una demostració bestial.

Ha nevat, ha nevat, HA NEVAT!!!!

Avui, i desprès d’un cap de setmana d’hibernació a casa, he sortit.
M’he aixecat amb l’idea de sortir a córrer, d’acord que potser l’empenteta que m’han donat m’ha ajudat a treure’m la mandra de sobre, però el fet és que al final he sortit a córrer.
Surto de casa i sorpresa en forma de flocs de neu.....vale, potser encara era aiguaneu però desprès ha passat a ser flocs guapos guapos.
ESTÀ NEVANT!!!!! Ja podeu apreciar que soc molt de ciutat i el fet que nevi és una cosa que em desperta el nen petit que tots tenim dintre. A jugar!!!!!
He passat per la feina per informar-los de la novetat i desprès amb la Mireia i la Isis hem anat a córrer sota la neu.

La veritat és que mirat objectivament no feia massa bon dia per córrer, nevava i estàvem a 1º, però estava nevant!!!!!

Una horeta corrent arrebossat a la neu, un plaer.....que per cert i a mode de nota informativa, la punyetera neu és molt bucòlica però esta freda a collons i desprès es converteix amb aigua que et deixa xop fins al moll del os, i tot i lo que pugui semblar increïblement amb un somriure de nen feliç.

Per acabar d' arrodonir el dia, un dinar de reis al Pere de Camarasa a base de caragols, civet de porc senglar i un pastisset i amb un regal de la casa amb forma de navalles..........que és pot demanar més, doncs tenir al costat a qui tenia.


Per cert, avui, i tot i portar quasi deu anys dedicat professionalment a aquestos temes, he pogut descobrir un secret.........que hi ha dins d'una caixa-niu???

A comprar la coca

A veure que un pensa un títol de l’entrada d’avui diferent i vosaltres ja pensant en coses que no son.....espereu un moment, llegiu i desprès ja malpensareu lo que vulgueu.

Avui, dia no laborable al meu petit món, he optat per anar a Camarasa a comprar coca..... de recapte ummmm.... a prendre pel cul la dieta!!

Com el dia era espectacular i no havia boira però per ben poquet, he decidit aprofitar per veure si el podòmetre que havia arribat de la garantia de Suunto anava bé (per cert desprès parlaré de Suunto perquè sapigueu com treballa aquesta gent, però ja us avanço que per mi 10 sobre 10).
Fico a les pegasus noves el podòmetre, em fico les malles, la samarreta, la cinta del pulsòmetre i a tirar milles. He pensat que feia dies que no sortia per muntanya a disfrutar de les sensacions de córrer i oblidar ritmes i histories varies. Així que he fet una volteta per la ribera del riu Segre, desprès he pujat pel barranc de la Passada arribant aprop de la Masia Pedrolet on he planejat una mica, llavors pujant progressivament he anat a buscar el corriol de la Serra Negra i continuar passant per la cabana del Fatxenda, he baixat pel barranc de Saborell i a la meitat tornar a pujar pel barranc de Carbonera fins al coll, i en aquest punt amb les cames ja una mica tovetes tot baixada fins a Camarasa.
Total quasi dos horetes de fresca, rosada, vistes de la boira des de sobre, solet i suor....una matinal de trail-running bona bona.
Llavors amb menys sensació de culpa he anat al forn de Camarasa i he comprat la coca de recapte més bona de la comarca i part de l’estranger.

Poc a poc, més ben dit, moooolt a poc a poc vaig recuperant aquella sensació de poder córrer per muntanya a un ritme cochinero però que em pot portar fins a l’infinit.

Tema garantia Suunto

Fa uns dies, desprès de la cursa del sant Crist de Balaguer, el podòmetre del T6c és va morir, un dia em marca perfectament i al dia següent estava mort. Vaig pensar que seria la pila, la vaig canviar i res de res. Busco als forums informació i no trobo resposta. Busco la web de Suunto i trobo el senzill sistema d’enviar a la fàbrica els productes que no funcionen.
Imprimeixo uns documents, truco a una empresa de missatgeria, al dia següent em recullen el podòmetre i la cinta del pulsòmetre que feia molt que havia deixat de funcionar, espero vuit dies laborables i via mail em diuen que entra en garantia i que pagant 16 euros de despeses d’enviament ho tindré a casa dos dies més tard. Total que en deu dies laborables he passat de tenir dos trastos espatllats a tenir-los a casa nous, amb precinte, i amb un usuari de Suunto que a poc que pugui ho serà vitalíciament.
Potser Polar és algo més barata de sortida, però entre que un simple canvi de pila té que passar per el seu servei tècnic (famós per la seva absència de velocitat) i que la garantia és d’aquelles de trobar perós a tot i de tranquil·litat i bons aliments a mi que no em busquin amb els seus rellotges. Jo, Suunto for ever. Tracte directe amb fàbrica estalviant passar per ditribuidors oficials, servei tècnic d’Espanya i el de la fàbrica.
Ara em direu que potser no serà tan bon Suunto quan he tingut que utilitzar la seva garantia, doncs la meva resposta és que tot és pot espatllar i lo més important és sapiguer que darrera d’una marca hi ha bona predisposició, professionals i sobretot diligencia per solucionar problemes. Ara per ara, el meu Suunto Advizor té uns dotze o tretze anys i està com a nou estèticament i el seu funcionament continua sent perfecte i el T6c aviat tindrà un any i per mi 100% recomanable.

Un altre tema....

El club de la comedia arriba a Copenhague

Aquestos dies estan reunint una panda de personatges que pretenen que ens creguem que estan lluitant pel nostre planeta, quan l’únic que fan és passar uns dies en una bonica ciutat explicant acudits que no fan gens de gràcia.Potser el nou premi nobel de la pau...........té collons que un tio que l’únic que ha fet és vendre paraules i pocs fets, sigui premiat amb un munt de dolars per fer de charlatan....doncs això, que potser l’Obama és passa per la capital de Dinamarca per dir que ell solet arreglarà tots els problemes de la nostra malmesa natura. Jo m’estimava més la claredat del Bush -Jo no compliré el protocol de Kyoto, així que passo de signar algo que no compliré- Podria aprendre Zetape d’ell i no omplir-se la boca dient que és molt ecologista i signa el protocol, si desprès enlloc de reduir un 20% les emissions lo que fa és augmentar-les més d’un 40%.